Magic Pop
::Inici >Mauri Sanchis
Mauri Sanchis
Músic alcoià, un dels 10 "endorser" europeus de la mítica marca Hammond
La música és, per damunt de tot, comunicació més enllà del virtuosisme
Mauri Sanchis és un magnífic músic d'Alcoi (Alacant) nascut el 8 d'octubre de l'any 1974. Té un gran prestigi internacional com a compositor i com a instrumentista. És el primer artista d'aquí que ha gravat un disc per al segell alemany BHM, especialitzat en música negra amb un ampli i selecte catàleg, i per si no n'hi hagués prou, la marca Hammond el considera un dels seus endorser, un títol més que honorífic que ve a significar el respecte i l’admiració per aquest excel·lent intèrpret. D'altra banda, ser un endorser implica també protocols de col·laboració entre el músic alcoià i la mítica marca d'orgues. En el seu cas, per exemple, li van encarregar la presentació mundial a la fira de Musik Messe (Frankfurt) del nou XK system que segons els experts aporta tantes millores sorprenents com el seu dia va fer el mític B3. Mauri comenta al Magic Pop aquests i altres temes a la següent entrevista.
Pregunta: Què significa per a tu aquesta enorme consideració al ser considerat endorser d'Hammond i que beneficis et reporta?.Resposta: Per a mi, ser endorser d'Hammond és un honor terrible, indescriptible. Hammond és el so amb el qual imagino la meva música fa molt temps, la marca dels meus somnis. El que ho fa encara més important és la política d’endorsers que segueix la marca ja que hi han molt poquets a tot el món. De fet, crec que a Europa no arribem ni a deu així que és un orgull terrible.
P: Com definiries el so Hammond i quines peculiaritats creus que ha aportat en la història de la música?
P: Com definiries el so Hammond i quines peculiaritats creus que ha aportat en la història de la música?
R: El Hammond és, per concepte de creació de sons, com un sintetitzador. Existeixen milers de combinacions que poden fer que soni subtil com un oboè o demolidor com una guitarra elèctrica, el que li fa ser un instrument molt versàtil que pots trobar en gairebé qualsevol estil de música. No obstant això, per damunt de tot, crec que ha suposat l'alternativa als sempre presents solos de guitarra al rock, blues, pop, etc…És, potser, l'únic instrument capaç de mantenir un pols amb ella tant rítmicament com en els solos, gràcies a aquesta versatilitat que comentava.
P: Solen destacar-se tres models bàsics de l'instrument com són el B3, el més transportable i més conegut, el C3 i l’A100. La mecànica és semblant?. Quins models tens i quin és el que t'agrada més?
R: La mecànica dels 3 models que comentes és exactament la mateixa, l’únic que canvia és el moble i alguna ximplesa més. Jo tinc un preciós B3 customitzat per Organ Studio (Itàlia) i en aquests moments utilitzo el XK System per a directe. Ara, en una altra mostra de la seva aposta per la meva música, Hammond m'envia el nou B3 Último perquè gravi el meu pròxim disc. Una passada!!!.
P: Ens podries explicar com van ser els teus inicis i quins mestres et van guiar, o segueixen fent-ho, a l'estudi i aprenentatge?
R: Lamentablement, la meva història acadèmica té (valgui la redundància), molt poca història. Sóc un músic totalment autodidacte. He intentat acostar-me al mètode diverses vegades però mai he estat capaç. I és una cosa que em molesta profundament perquè em coarta moltes oportunitats però és així. No he pogut fer-me a això.
P: Si haguessis d'escollir un disc o un intèrpret que t'ajudés a decidir-te per aquest instrument en particular, quin seria?
R: Greg Rollie, el primer organista de Santana i Booker T. Jones.
P: El teu àlbum Good Vibes està ple de sorpreses molt agradables, un so molt definit a mig camí entre el virtuosisme i la rítmica desimbolta. Com definiries la teva interpretació i quins aspectes destacaries com a principals aportacions al món de la música negra?.
P: El teu àlbum Good Vibes està ple de sorpreses molt agradables, un so molt definit a mig camí entre el virtuosisme i la rítmica desimbolta. Com definiries la teva interpretació i quins aspectes destacaries com a principals aportacions al món de la música negra?.R: La meva interpretació a l'Hammond ve marcada definitivament per la meva falta de mètode i, sobretot, per assumir-la i donar-li major importància a aspectes com la composició i la producció on em trobo més còmode i que, en realitat, considero molt més importants que el simple virtuosisme. Crec que no es pot anar de divo en un món on hi ha milers de músics que sí han sabut seguir un mètode i segueixen estudiant diàriament per millorar-lo quan jo no li dedico ni una sola hora d'estudi en tot un any. En realitat, crec que existeix un afany desmesurat a superar el virtuosisme d'uns o altres músics deixant de banda que la música és, per damunt de tot, comunicació. No deixo de respectar el seu treball i els admiro profundament però crec que en el punt mitjà està el veritable art.
Respecte a la meva aportació, no espero ni crec que ningú consideri que hagi aportat res nou a la música negra en general però sí dins del món Hammond en particular on l'habitual és veure el format standard de trio amb òrgan i guitarra o el quintet funk dels 60. Encara que els dos formats m’atreuen per passar l'estona, m'agrada intentar abraçar altres àmbits d'estil, composició i producció.
P: Acostumes a esplaiar-te molt bé en festivals de jazz. Et sents respectat en aquest, a vegades, excessiu i elitista món de la improvisació?. Et consideres un músic acceptat com a propi o creus que t'inclouen, conscients que aportes un toc diferent de la mateixa manera que poden incloure bandes de soul o potser pop?
P: Acostumes a esplaiar-te molt bé en festivals de jazz. Et sents respectat en aquest, a vegades, excessiu i elitista món de la improvisació?. Et consideres un músic acceptat com a propi o creus que t'inclouen, conscients que aportes un toc diferent de la mateixa manera que poden incloure bandes de soul o potser pop?
R: La veritat és que sí, em sento molt respectat i acceptat i, fins i tot, aclaparat en ocasions davant de tant reconeixement, i per compartir cartell amb estrelles tan increïbles. Però, com bé intueixes, és clar que hi ha programadors i festivals amb un concepte molt definit del que és Jazz i el que no, i és difícil que puguem entrar aquí no només jo sinó també qualsevol músic que no entengui la música com ells. Pensant com ells pensen, mai em contractaria, jajajaja…perquè les meves influències no són en cap cas ni Miles ni Coltrane així que no em sento molest, en absolut, en aquests casos. P: Com veus el panorama musical actual a nivell de mitjans de comunicació i discogràfiques?
R: El panorama és complicat perquè han canviat moltes coses. No només està l'òbvia situació de la venda de cd's i les descàrregues que afecten directament a la capacitat d'inversió dels segells i indirectament als mitjans de comunicació per aquesta falta d'inversió sinó que l'hàbit d'escoltar música ha canviat totalment. Ara ja no escoltem música en equips hi-fi amb el seu amplificador, equalitzador, altaveus, etc…ara escoltem música en ordinadors, ipods, al cotxe…Sembla com si ningú en el món de la música entengués això i estiguéssim deixant passar un temps preciós queixant-nos de la situació sense adaptar-nos als temps que corren. Els concerts semblen, sempre, la taula de salvació (per a qui els té) però tant de bo hi hagi una ment privilegiada que trobi una solució a tot això.
P: Creus que existeix en aquest país un espai propici per a la teva excel·lent música o encara està per crear?. Vagi per davant que nosaltres estem convençuts que el tracte informatiu que se't dispensa no és, com a mínim, el més just amb el teu prestigi internacional. Fins i tot ens sembla molt preocupant que no se t'inclogui més en els denominats festivals pop rock on actuen, sovint sense massa criteri a excepció del comercial, artistes molt més allunyats que tu del panorama alternatiu de la guitarra distorsionada i l'enganxosa etiqueta de l'indie.
R: En general, qualsevol música que no es pugui etiquetar acaba sent definida com Jazz/blues per entrar en circuits de cases de cultura, universitats i certs festivals oberts a músics espanyols. No crec que sigui una situació idíl·lica però altres estils ho tenen molt pitjor. Per exemple, on pot tocar un grup d'heavy metal desconegut a banda de clubs?. Pel que fa als festivals de pop/rock, crec que el meu projecte està molt lluny d'això. Estic segur que si els preguntes als programadors qui és Marcus Miller, Roy Hargrove o Ronny Jordan, no tenen ni idea. Imaginat…¿com aniran a saber el meu?, jajaja.
P: Finalment, ens agradaria que compartissis amb els nostres lectors alguns dels teus projectes a curt o llarg termini.
P: Finalment, ens agradaria que compartissis amb els nostres lectors alguns dels teus projectes a curt o llarg termini.
R: Ara estic molt emocionat perquè llançarem More Vibes!!! Live at Jazz Sant Javier, el meu primer DVD amb el concert que vam donar l'any passat en el festival Jazz Sant Javier i ho promocionarem en diversos festivals d'Espanya i, fins i tot a Pori Jazz a Finlàndia. A més, el procés de pre-producció del meu tercer disc està molt avançat i haurà moltes sorpreses. També, surt ara al mercat Flamenc Blues Experience de Vargas Blues Band, un projecte en el qual he treballat molt component i programant teclats al costat de Javier així que la cosa està mogudeta. Moltes gràcies per les teves respostes i sort en els teus nous projectes.
Si vols més informació sobre els directes de Mauri Sanchis entra a la secció de Magic Rhythm & Soul del Magic Pop. També pots entrar als seus dominis bé sigui al myspace o a la pàgina web. T'invitem també a gaudir d'una de les seves actuacions de 2007 al festival de Jazz de San Javier.