Magic Pop
::Inici >Nous treballs discogràfics
Nous treballs discogràfics
Informació sobre els nous treballs discogràfics del pop, en les seves vessants del power pop o el pop-rock, així com el soul, l´ska, el R&B, l´escena mod, el ye yé, o de forma genèrica en el revival sixties.
Los Soberanos tornen a invitar-nos a la festa amb un àlbum memorable
Elefant records acaba d’editar el segon àlbum de Los Soberanos, un grup de Barcelona de pop i música ye-yé. Es titula ¡Fiesta sin fin!. Té catorze grandioses cançons que faran les delícies tan dels seguidors dels sons sixties com de qualsevol amant de la música pop. L’estil de Los Soberanos, després de 12 anys de carrera, és més que un record al ye yé espanyol dels seixanta. La seva visió estètica i musical ens transporta a un temps de “guateques” mitjançant una certa dosi d’innocència provocadora i una constant visió molt jovial però ho fan mitjançant una elevada dosi de creativitat pròpia amb la que esdevenen gairebé únics al panorama actual.
L’estil Soberanos existeix més enllà dels tòpics. Ho notareu als seus cinc temes propis que s’inclouen en el Cd i que són cinc meravelles de la composició amb una alta dosi d’emotivitat i diversió garantida. Aquestes cançons són “Guapa”, “Pero te quiero”, “Un hombre tranquilo”, “La, la, la” (no confondre amb el tema d’Eurovisió de Massiel) i “Siroco”, L’àlbum el completen nou versions que recreen, amb absoluta vitalitat, temes de grans grups com los Brincos, Micky y los Tonys, los Pasos, los Huracanes i Los Supersónicos o mestres de la cançó de tots els temps com Manolo Díaz, Raphael, Patty Bravo o Pino Donnagio.
Del cantant Manolo Díaz, fundador de los Bravos o Aguaviva i actualment directiu d’EMI, versionen el tema de 1967 “Bibí”. De Rafael Martos “Raphael” han escollit el “Estuve enamorado”, original de Manuel Alejandre. Trobareu també a la llista de clàssics el “Pareces Gitana”, una cançó de los Brincos editada primer a Itàlia i que no va veure la llum al mercat espanyol fins l’any 1971 amb un single de Novola on també estava Flamenco; el “No sé nadar” de Micky y Los Tonys, que 
fou cançó de l’estiu de 1965; el tema “Nací de pie”, segon single de Los Pasos, el magnífic “El Calcetín” de los Huracanes que ja fou versionat per Doctor Explosion a banda del gran treball de Víctor Ortíz amb Los 5 ibéricos; més el famós “Il Paradiso” de Lucio Battisti que fou interpretat brillantment per Patty Bravo i també versionat pel grup mod Amen Corner amb el títol de If paradise is half as nice amb traducció a l'anglès de Jack Fishman. Destaquem també el “Si chiama Maria” de Pino Donnagio, un tema de 1965 del gran cantant italià i que fou interpretat al VII festival de la cançó Mediterrània però que va perdre en una segona votació en favor de Min les tipota, presentada pels grecs Zoi Kurukli i Niki Camba, més el “Por qué te vas” de los veneçolans Supersónicos, un dels pioners del pop rock a aquest país sud-americà, formats a principis dels seixanta, que estava al seu primer Lp de 1965 Show con los Supersónicos.
fou cançó de l’estiu de 1965; el tema “Nací de pie”, segon single de Los Pasos, el magnífic “El Calcetín” de los Huracanes que ja fou versionat per Doctor Explosion a banda del gran treball de Víctor Ortíz amb Los 5 ibéricos; més el famós “Il Paradiso” de Lucio Battisti que fou interpretat brillantment per Patty Bravo i també versionat pel grup mod Amen Corner amb el títol de If paradise is half as nice amb traducció a l'anglès de Jack Fishman. Destaquem també el “Si chiama Maria” de Pino Donnagio, un tema de 1965 del gran cantant italià i que fou interpretat al VII festival de la cançó Mediterrània però que va perdre en una segona votació en favor de Min les tipota, presentada pels grecs Zoi Kurukli i Niki Camba, més el “Por qué te vas” de los veneçolans Supersónicos, un dels pioners del pop rock a aquest país sud-americà, formats a principis dels seixanta, que estava al seu primer Lp de 1965 Show con los Supersónicos. Aquest és el segon treball de los Soberanos, el primer és un àlbum de 2005 titulat Maratón Ye yé més un single anterior titulat Yo no tengo a nadie a banda d’atres temes inclosos a recopilatoris que descobriràs clicant aquí on et resumim la trajectòria d’aquest gran grup.
Per més informació i per sentir les cançons pots entrar a l'espai de la web d’Elefant dedicat al grup, o a la web dels Soberanos.
A continuació t'invitem a gaudir del video de la cançó Guapa, el primer d'aquest brillant nou disc.
GuapaA continuació t'invitem a gaudir del video de la cançó Guapa, el primer d'aquest brillant nou disc.
The Confidents recuperen en un Ep de debut el so sixties amb elegància i ànima
Butterfly records acaba d’editar un Ep dels Confidents, una banda de Barcelona disposada a recuperar les grans qualitats del so sixties amb un elevat grau d’elegància i molta ànima. Quatre temes, dos d’ells originals i dues versions, fan d’aquesta obra una de les millors edicions discogràfiques d’aquest 2008, d’obligada adquisició per a tot els amants del merseybeat, el R&B o el rock d’arrels. Com diuen en una de les seves magnífiques cançons pròpies: Are you ready?.
The Confidents són Diana CF, veu principal, més Africa Ligero i Raquel Ares a les veus d’acompanyament, Alex García, guitarra, Joan Codina a la bateria i Xavi Fernández, baix. L'Ep de The Confidents contè quatre temes, dos propis Honey Honey i Are You ready, que obren la cara A i la B i que són obra de Xavier i Diana C.F. més dues versions These Boots are made for walking ( tema de Lee Hazlewood, mort a l’agost de 2007 i que va composar aquesta cançó per a Nancy Sinatra l’any 1965) i Love Potion Nr. 9 ( trema de Jerry Leiber & Mike Stoller, gran duet de compositors que van fer aquesta cançó per riure-se’n dels suposats brebatges que feien enamorar a la persona desitjada, un tema tambe interpretat pels Clovers o els Searchers). L’Ep ha estat editat per Butterfly records amb una edició limitada a 500 còpies.
La gran aportació dels Confidents al panorama musical actual és la seva brillant barreja de diversos estils dels seixanta com el mersebeat, el R&B i el rock per a oferir un producte propi encisador. Juguen amb professionalitat i elegància amb tots els components possibles: Des de la manifesta sensualitat de la cantant principal embolcallada pel joc de veus que recorda aquell peculiar toc de picardia dels grups d’època, fins el protagonisme magnífic de les guitarres i una base rítmica ferma recordant a les millors bandes beat. Francament ho tenen tot i si afegim el tema instrumental que figura al myspace titulat Shadows, el futur dels Confidents hauria de passar per ser estrelles al millors festivals i meeting mods d’aquest, cada cop més proper, 2009.
Sens dubte, l’Ep dels Confidents és una de les millors obres d’arrels profundament sixties, editades en els darrers anys. Fins i tot, el disseny de la portada i la contraportada, des de la fotografia als colors de base, ha estat pensat amb molta cura i amb l’objectiu d’oferir-nos un producte d’alta qualitat que farà d’aquesta primera, però segur que no única edició, una peça de col.leccionista.
Turia Records reedita el single dels Scooters "Toma anfetas" de 1987
La discogràfica Turia Records ha reeditat el molt buscat single dels Scooters que recull els temes Toma Anfetas i Chile amb una tirada de 275 còpies numerades. Com sabeu, aquest grup dels vuitanta va tornar recentment als escenaris amb el que es recuperava una part important de la brillant història del mod-ernisme estatal. El da 15 de novembre el presenten a la Caverna de Valància amb una actuació del grup.
"Toma anfetas" i "Chile" foren editades en single l'any 1987, també amb una edició limitada ja desapareguda fa molt temps del mercat. La discogràfica Utopia Batusi va fer 100 còpies la majoria de promoció. Ara, la discogràfica valenciana Turia Records, que té com a objectiu el reeditar joies en vinil dels vuitanta, l'ha tornat a posar a la venda de forma limitada amb 275 còpies. Per adquisicions podeu contactar amb aquesta direcció de correu que us indiquem: turiarecords@gmail.com. El single respecta la portada i la contraportada original i afegeix una dedicatòria a la memòria de José Lorenzo "Cipri" membre del grup de 1984 a 1987. La presentació del single tindrà lloc el dia 15 de novembre de 2008 a la Caverna de València (C/ Cuenca, 50) a partir de les 23:00 hores dintre de la Festa III Aniversari de Pop Single (Mislata Ràdio). A banda de l'actuació dels Scooters també punxarà Dj Vicente Ribas.Los Scooters foren durant els anys vuitanta el grup mod valencià per excel·lència i un dels més respectats a nivell estatal. Els seus concerts eren veritables festes sixties molt enyorades. La banda es va formar al barri de Patraix l’any 1984, per quatre amics que compaginen la música amb els estudis i coincideixen en escoltar i admirar a The Jam, The Who, el Rythm and Blues, Elvis Costello, o grups nacionals com 091 o Pistones. La primera formació van ser Julio Llopis “Bola” (guitarra i veu), Juan José Albiñana “Woody” (baix i veus), Pepe Gregorio (guitarra) i José Lorenzo “Cipri” (bateria). Van passar un parell d'anys donant tombs amb fantàstiques maquetes durant els quals aconsegueixen entrar a la
final, i guanyar-la, del concurs Pop-Rock 86 de la Diputació de València. Malgrat que l'organització va prometre un Lp en solitari per al grup guanyador, la realitat fou un disc compartit per als deu finalistes. Aquest fou el recordat concert a la plaça de bous de València durant el que una baralla entre skins i mods va fer que el grup tallés la seva pròpia actuació per apaivagar els ànims molt encesos. El jurat, davant d’aquesta actitud conciliadora, els va elegir guanyadors. El tema inclòs a l’Lp compartit fou Generación 80, peça que es converteix en tot un himne mod. A partir de llavors es van succeir els concerts i l’any 1987, de la mà d’una petita companyia discogràfica valenciana Utopia Batusi, veu la llum l'únic treball en solitari: un senzill gravat a Sonoestudi de València, i amb una tirada d'edició limitada. A la cara A es troba Toma Anfetas, una versió del Too Much Pressure de The Selecter, i a la cara B apareix 'Chile', tema propi i que és un retrat dels temps del règim dictatorial de Pinochet. Van produir-se dos canvis en la formació: Pepe Gregorio deixa el seu lloc a Guillermo Fuster “Willy”, que venia de La Resistencia i José Lorenzo “Cipri”, és substituït per Vicente Vila “Metralla”.
Davant el fet que una banda a Sant Sebastià també es deia Els Scooters, els de Patraix opten a canviar-se el nom, ja que els donostiarres tenien l'apel·latiu registrat. Frenéticos és la nova denominació amb la que toquen un curt període de temps fins a la separació del grup. Després d'una aturada d'uns anys, Julio Llopis “Bola” s'uneix als Básicos, i amb aquests aconsegueixen guanyar el denominat Circuit Rock de la Comunitat Valenciana a la seva edició de 1992. Vicente Vila “Metralla” forma los Áridos, i Guillermo Fuster “Willy” s'integra a N.E.S. (Nuevo Ejército De Salvación). A mitjans de 1993, Julio Llopis “Bola”, Juan José Albiñana “Woody” i Vicente Vila “Metralla”, s’uneixen per formar los Nerviosos. Acompanyats d'un guitarra més, practiquen una música anarco rumbera festera mesclada amb power pop. Aquests darrers anys Vicente Vila “Metralla” va seguir en actiu tocant la bateria a diferents grups locals com Defenómenos, Los Suspiros o B.B. Maldito entre molts altres. El novembre del 2007, gràcies a la primera edició del Festur (Festival Pop-Rock Del Túria), en el qual es va recuperar per a l'ocasió algunes bandes valencianes dels anys vuitanta, i degut al sorprenent èxit recollit, els Scooters van decidir tornar. Des de llavors han fet alguns concerts memorables per diversos punts del País Valencià. Per més informació pots entrar al seu myspace o clicar la pàgina de la movida valenciana.
Neurotic Reactions, un recopilatori 60's essencial
Es tracta de 20 temes ballables de finals del seixanta i principis del setanta seleccionats per Ezequiel Ríos, més conegut com Eze Dj, tot un especialista en música sixties de prestigi. Es va presentar el 17 de nopvembre de 2006 al Pub Medussa de Cadis. Aprofitant aquest important esdeveniment, el Magic Pop te va preparar un breu resum, cançó a cançó, de cadascuna de les reaccions neuròtiques amb l'ànim de completar els instructius comentaris del propi autor d'aquesta imprescindible selecció.
El 17 de novembre de 2006, es presentava al Pub Medussa de Cadis un impressionant recopilatori de música de finals dels seixanta i principis del setenta titulat Neurotic Reactions que ha estat editat recentment i que omple un vuit important en la memòria discogràfica d'una època i uns estils que es punxen habitualment en els allnighters mods de tot el món. Es tracta de vint cançons ballables de música psicodèlica, pop, funky grooves, soul... seleccionades per tot un especialista en aquests tipus d'estils com és Ezequiel Ríos, més conegut com Eze Dj. Efectivament, es tracta de l'autor de la magnífica biografia de los Flechazos publicada per Guia de Música l'any 1994, titulada Haciendo astillas el reloj, i que fou anterior al recopilatori de la DRO editat dos anys després. Durant la festa de presentació a l'esmentat pub que es troba al carrer Beato Diego amb Manuel Rancés de Cadis, a banda d’Eze també punxaran música Xtina B. i Batusi.
El recopilatori comença amb una gran cançó, Sad & Lonely, del grup britànic de 1969 Garden Odissey Enterprise. Destaquen les veus i les harmonies embolcallades per tocs de R&B. Continua Paul King, guitarrista i solista del famós Kazoo dels Mungo Jerry, que ens ofereix Confussion, un tema amb una trompeta i sordina inquietant que 
dona peu a la seva gran veu.
dona peu a la seva gran veu. Neurotic Reactions segueix amb la psicodèlia pura del grup alemany The Dukes i el tema I’m an unskilled worker més la primera gran sorpresa del CD: Los Roberts de Madrid i el seu Saltamontes, un ballable fantàstic amb línea i percussió molt mod, on destaca l’orgue de Librado Pastor. Parlant de línies musicals contundents, escolteu la del baix del següent tall, Strano Uomo de la banda italiana, la Quinta Faccia.
Passem al sisè tall del recopilatori i ens topem amb el funk psicodèlic de Ray Sharp & The Soul Set i el tema Earthquake. Després guadireu de les guitarres i els enigmàtics guants negres de Carlos Bisso, tot un pioner del rock argentí que amb la seva banda Conexión 5 fou molt popular a finals dels seixanta. Aquí canta Baby I Love you so. Justament el dia 14 de novembre commemoràvem un any de la seva mort. Aquesta gran selecció de Ezequiel Ríos ens ofereix també una nova oportunitat d’assaborir un altre clímax especial a base d’orgue acompanyant una gran veu a Neurotic Saga dels Procro Magnum. Acte seguit, apareix la fabulosa percussió, palmes incloses, i un acompanyament inicial molt a l’estil Bravos, per a la versió del Shake de Pintura Fresca, una banda de beat argentina que fou molt popular durant els seixanta però poc recolzada com tampoc gaire compresa.
Els primers tocs de soul arriben de la mà de The Rogers, una banda italiana que utilitzen una gran base de metalls al tema Non chiedero auito. Acte seguit, la que podríem considerar segona gran sorpresa: els francesos Les Problemes i Je ne vois rien, tota una bomba, com diu el propi Ezequiel, de música garatge o proto punk a l’any 1965!!!. Sense cap dubte, i tal i com està imprès a la portada d’un dels seus primers Ep’s per a vogue, la primera banda de R&B 100% francesa. El seu lema als anys seixanta era: Jo dic el que penso i visc como vull.
El tall número 12 és per a la formació americana Fire & Ice i el tema The truth of the madder amb unes grans veus i sobretot un bon
acompanyament. Els segueixen el pop dels britànics Pinkertons amb Duke’s Jetty. Pinkerton’s Colours of Magic Rocking Horse van tenir també altres èxits com Mirror Mirror o Don’t stop loving me baby. L’any 1969 es canviarien el nom per The Flying Machine amb el que tornaren a triomfar amb el tema Smile a little smile for me.
acompanyament. Els segueixen el pop dels britànics Pinkertons amb Duke’s Jetty. Pinkerton’s Colours of Magic Rocking Horse van tenir també altres èxits com Mirror Mirror o Don’t stop loving me baby. L’any 1969 es canviarien el nom per The Flying Machine amb el que tornaren a triomfar amb el tema Smile a little smile for me. La cançó Never my time del duet de pop francès Levi & Flinkestein ens torna l’eyed soul amb un començament de cançó força britànic, tocs de saltució inclosos, i sobretot un excel·lent joc de veus. El recopilatori continua protagonitzat per una magnífica cançó del cantant americà Hamilton Streetcar, que ens interpreta Brother Speed.
El tall número 16 és la tercera gran sorpresa del CD i probablement el millor dels temes inclosos al recopilatori amb el seu ritme enganxós, la tornada festiva del na, na, na molt sixties i sobretot la sweetness amb que ens arrossega a la pista de ball sense perdre ni un instant. Es tracta d’una cançó de 1971 de Boneshaker produïda per Tony Rockliff.
Els quatre darrers temes tornen a la psicodèlia i el funk com Animal love, cançó també de 1971 produïda en aquest cas per Tony Rockliff i interpetada per la banda britànica Primitive Man, més una nova línia contundent de baix amb joc de veus fantàstic a càrrec dels alemanys Windows i el seu Nobody’s baby, una magnífica interpretació de Terry Britten, membre de la banda australiana The Twilights. Tanca la selecció del Neurotic Reactions la màxima expressió misteriosa i mística de tot el recopilatori. Es tracta d’una interpretació del francès Serge Franklin submergit en la filosofia oriental, el sitar i la reverberació dels sons psicodèlics. En definitiva, es tracta, al nostre parer, d’un recopilatori imprescindible, altament recomanable per molts de factors: pel que representa d’exemple dels diversos estils de música de finals dels seixanta i principis del setanta; per les sorprenents cançons, difícils o gairebé impossibles de trobar en format single o en CD; per la màgia dels ballables, per lo representatiu de la música que actualment es punxa als allnighters mods i per tantes altres coses que val la pena que te’l compris per trobar la teva neuròtica raó.
Ezquiel Rios té una interessant oferta de música via Ebay que et recomanem que visitis aquí. El Magic Pop va adquirir recentment el recopilatori via aquest sistema per internet i el servei fou molt ràpid, bo i correcte.